Santuari de Montserrat – Santuari de Montserrat. Per Sant Jeroni

Santuari de Montserrat – Santuari de Montserrat. Per Sant Jeroni

Montserrat

Clic per ampliar

Accés: Amb transport públic podem anar fins a Montserrat amb el ferrocarril (Ferrocarrils de la Generalitat, FGC) i l’aeri (Funicular Aeri de Montserrat) o el cremallera.
Amb transport particular, hi anem des de Barcelona per l’avinguda Diagonal i la carretera N-II, fins a Abrera on ens desviem per la C-55 [C-41411] fins a l’entrada de Monistrol de Montserrat on prenem la carretera BP-1121 fins al monestir de Montserrat. També hi podeu anar per l’autopista A-2 (peatge) sins a Martorell, sortida 25. De Martorell seguirem un curt tram per la N-II, fins a Abrera, i la C-55 [C-1411] fins a Monistrol de Montserrat.
Una altra alternativa és sortir de Barcelona per l’avinguda Meridiana i la C-58 [A-18], fins a Terrassa on prenem la C-58 [BP-1213] fins a Monistrol de Montserrat.

Tipus d’itinerari: Itinerari circular d’ascensió al cim més elevat de la muntanya de Montserrat seguint el camí del pla dels ocells. És un camí força còmode de recórrer amb àmplies vistes sobre moltes agulles del massís i una gran part del centre de Catalunya. L’itinerari discorre dins del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Durada: 2.10h (6,5km).
Desnivell: +515m, -515m.
Dificultat: Mitjana. El camí és ample i bo en general, fàcil de seguir amb trams pavimentats. Cal tenir present també que el desnivell es fa notar.
Drecera: Hi ha possibilitat de fer drecera prenent el funicular de Sant Joan; si us heu ansat i voleu estalviar-vos tota la baixada (estalvi d’1 hora i -300m).

Interès històric i artístic: Montserrat és un centre cultural i religiós de primer ordre. Al monestir viu una comunitat de monjos benedictins dedicats a l’oració, el treball i l’acolliment dels pelegrins i l’escolania. El monestir, fundat l’any 1025, té una gran història i un tresor cultural i artístic important, a més d’ una gran biblioteca, on es guarda el famós Llibre Vermell, i l’editorial més antiga d’Europa. La basílica, recentment restaurada, és presidida per la imatge de la Mare de Déu, patrona de Catalunya, una talla policromada dels segles XII-XIII. També conté moltes altres obres artístiques: escultures, pintures, mosaics, vitralls, orfebreria, etc.
Al museu hi ha diferents col·leccions exposades: d’arqueologia de l’Orient bíblic, de pintures dels segles XIII al XVIII, d’objectes litúrgic dels segles XV al XX, l’exposició Nigra sum, dedicada a la iconografia de la Mare de Déu de Montserrat, i una col·lecció de pintura catalana dels segles XIX iXX.
A més, a la basílica, el culte té uns moments importants en la pregària del matí (laudes), la missa conventual, la Salve i el Virolai, que canta l´escolania, i la pregària del vespre (vespres), amb unes celebracions acurades on la música coral i instrumental esdevé un vehicle de pregària.

Interès naturalista: A més de les roques i de les seves formes capricioses, cal destacar la vegetació que presenta un gran contrast entre les zones on la roca és molt superficial i els sectors on sobre la roca hi ha un bon gruix de terra. Els fondals més humits, a la primavera i a la tardor, es fan notar pel color diferent de les fulles dels arbres caducifolis que s´hi refugien.
Finalment, la vista de la muntanya des del cim més alt permet fer-se càrrec de l’estructura i de l’enorme desnivell d’alguns dels vessants. A més, si el dia és clar és un dels millors miradors de la Catalunya central.

Festes: La Mare de Déu de Montserrat (27 d’abril), amb la Vetlla de Santa Maria a la vigília.

0.0h. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, 720m. Situats a la plaça de la porta de la basílica, davant veiem uns monòlits de roca; el més alt a la dreta és la Gorra Frígia . A l’esquerra tenim el funicular de Sant Joan que puja pel fons d´una canal.
Comencem l’excursió caminant de front. Passem per davant de la porta de l’hostal Abat Cisneros, deixant a l’esquerra un jardí amb una creu de terme i uns arbres amb uns bancs i, més enllà, un parc infantil. Voregem un edifici de color ocre (les cel·les Abat Marcet) per la dreta i passem entre aquest edifici i les roques de la muntanya.
0.03h. Torrent de Santa Maria, 729m. Travessem el torrent, totalment urbanitzat, al final de l’edifici al fons de la clotada de la muntanya. Trobem a la dreta unes escales amples que pugen. Plafó indicatiu amb un plànol d’itineraris. Senyals del GR.
Prenem les escales amunt (NO). Uns metres més enllà deixem un grup escultòric del Via Crucis , on són ben evidents els estralls de l’aigua del juny del 2000. Anem a la dreta travessant un pont que salva el torrent de Santa Maria. Comencem a pujar escales. El camí esgraonat i protegit amb baranes metàl·liques fa una llaçada passant sobre un gran clot al torrent (una antiga pedrera). Després travessem l’alzinar i continuem pujant per les escales edificades al marge esquerre del torrent. A la nostra esquerra veiem com el torrent ha quedat net i eixamplat després de l´aiguat del juny del 2000.
El camí esgraonat i cimentat puja pel mig d’un pany de roca i després flanqueja de pla fins tornar al llit del torrent, molt descarnat per l’aiguat.
0.09h. Pont de la Fusta, 770m. Travessem el pont que ens permet salvar el llit rocós del torrent de Santa Maria i continuem amunt per unes escales que ens enfilen a un petit llom rocós. Travessem, de biaix, el llit rocós del torrent en un indret engorjat i prenem un nou tram d’escales que pugen per una cornisa a la paret esquerra del torrent fins que, de pla, ens tornen a acostar al buc del torrent. El camí esgraonat gira a la dreta i puja fort abandonant el fons de la barrancada. El camí és molt aeri, però una barana i la vegetació, que ens priva una mica la sensació del buit, ens donen seguretat.
Una mica més amunt tenim una bonica vista, a la dreta sobre el santuari sota nostre (0.13h, 815m). El camí continua pujant i fa una llaçadeta i uns revolts fins a un pas estret entre dues roques, que es puja per un llarg tram d’escales amb un passamà metàl·lic ancorat a la paret.
0.15h. Pas dels Francesos, 840m. Pas estret entre dues roques. El flanquegem i continuem amunt amb molts trams esgraonats i cimentats, pujant en direcció NO.
A l’esquerra tenim cinc grans roques que es retallen a la carena: d’esquerra a dreta són; la Gorra Marinera; la Magdalena inferior; la Magdalena superior, que en té una repenjada a l’esquerra; la Gorra Frígia i el Trencabarrals, isolat a la dreta. El camí esfraonat va pujant decididament fent revolts, enfilant-se per una roca llisa, passant trossos de camí plens de còdols, fins a un espai rocós amb una petita balma a la dreta.
0.20h. Bifurcació del camí, 885m. A la dreta (E) deixem el GR 4, que va cap al pla de la Trinitat i el camí de l’Arrel. Continuem al NO pel camí que deixa la balmeta a la dreta i es fica al bosc. Maques grogues.
Unes passes més endavant deixem a l’esquerra un camí que planeja cap a l’antiga ermita de Santa Anna i cap a Sant Joan, i prenem el de la dreta que torna a pujar per un tram esgraonat.
Més amunt, sobre el llim d’una roca, veiem al davant (ONO) la Panxa del Bisbe i, a la dreta, la Prenyada. Planegem un tros dins el bosc, voregem un clot que baixa de sota la Prenyada. Anem pujant, en molts trams esgraonats, flanquejant el vessant i enfilant-nos pel llom de roques arrodonides dins a una llenca d’alzinar, sota la Panxa del Bisbe.
0.26h. Panxa del Bisbe, 935m. Llenca d’alzinar al peu de la paret d’aquesta roca que tenim a la dreta, a tocar.
El camí esgraonat i cimentat comença a baixar. Més avall travessem una canal on són visibles les destrosses d’un despreniment d’un bloc de pedra.
Continuem planejant per dins del bosc. Deixem un corriol a la dreta (marques blanques) i tornem a baixar per una rampa cimentada.
0.30h. Pla dels Ocells, 915m. Petit pla al fons de torrent de Santa Maria, ombrejat d’unes alzines força grosses i voltat de bardisses, boixos i marfulls.
A l’entrada del pla, al llindar del bosc, en una roca a la dreta del camí hi ha un piló de pedra de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, amb una inscripció: <>, i a la cara del costat aquesta altra: <>
Travessem el planet al fons del torrent cap a l’O i prenem un camí a la dreta (NNO) que ressegueix el fons de la vall per la riba dreta del torrent. Passem per ins un bosc d’alzines amb blades i molts boixos, sense cap visibilitat. El camí és força planer i bo encara que amb alguns còdols i, en algun punt, amb restes d’haver estat empedrat. Més amunt fa unes llaçades, des d’on veiem, a l’esquerra, la Gorra Frígida. Continua amunt en un tram rocós més obert.
En el bosc anem veiem molts troncs de les alzines morts, a causa de la sequera de 1994. Ara, la majoria del arbres rebrota. Més endavant el camí baixa fins arribar al fons del torrent.
0.35h. Pla dels Escurçons, 940m. Petit pla al fons del torrent de Santa Maria en la confluència amb un altre torrent secundari que baixa de la serra de les Lluernes, que tenim al davant. El petit pla és un una clariana coberta de bardisses.
Continuem el camí enllà pel fons del torrent, fins que al cap d’uns metres en sortim ap a l’esquerra. Marques grogues. Travessem un petit bosquet de blades i tells al fons del torrent, que tenim a la dreta.
El bosc, molt dens, és ric en mates de boix. De tant en tant, una clariana ens permet treure el cap fora del bosc. Aquestes clarianes corresponen a antigues carboneres.
0.41h. Torrent de Santa Maria, 960m. Arribem al torrent, en una clariana. El seguim uns metres a l’esquerra i continuem per dins el camí, enfondit en el terreny i molt ombrívol.
0.43h. Basses de Sant Antoni, 970m. Petita clariana coberta de bardisses i marfulls, a l’esquerra del camí. A la dreta deixem un camí que creua el torrent.
En aquest sector les alzines són molt grosses i formen un alzinar amb boix molt bonic.
Continuem camí enllà cap al NO. Uns metres enllà sortim al torrent i el seguim a l’esquerra. Aviat trobem un tram esgraonat, que ens fa sortir del fons del torrent. Al peu d’una roca veiem al davant la gran roca del Cap de Mort i a la dreta el Cavall Bernat, encara que parcialment.
En unes roques deixem un corriol a l’esquerra i continuem endavant deixant a la dreta el llit del torrent, rocós i sense cap mena de vegetació, que fa unes petites marmites. Davant tenim la roca del Cigronet. Uns passos més endavant ens fiquem novament en el llit del torrent entre roques i després per dins del bosc fins que en sortim per la riba dreta. Però un tros més amunt hi tornem a entrar, seguint el fons del llit, molt sorrenc, enmig d’un alzinar alt i dens, fins que en tornem a sortir per la riba esquerra (0.50h, 1.005m).
Continuem vall amunt, passem al peu d’una roca entapissada de molsa, amb falgueres i orelles d’ós. Tornem a fregar el torrent en un espai rocós, comencem a pujar, travessem un torrent secundari i pujant cap a l’O, en unes llaçades curtes amb algun tros empedrat, arribem a un camí travesser.
0.52h. Camí de Sant Joan a Sant Jeroni, 1.040m. Camí en rampa, cimentat, que flanqueja uns lloms de roca. Indicador: Monestir de Montserrat (E); Sant Jeroni (NNE); funicular de Sant Joan, Sant Joan (S).
El camí fa una llaçada fins a un replanet on canvia de direcció, ara l’ONO. Continuem pal camí de terra i còdols cap al fons del torrent.
Prenem el camí cap a la dreta (N), de pujada, que fa una rampa cimentada. Més amunt fa una llaçada i gira per dins el bosc cap al NO, fins que ens tornem a ficar al torrent de Santa Maria, en un engorjat petit i estret entre roques. El darrer tram del camí està protegit per baranes de fusta.
0.59h. Torrent de Santa Maria, 1075m. Passem el petit engorjat i aviat abandonem el llit del torrent per la dreta. Rètol: Sant Jeroni. Pugem uns graons i continuem per dins el bosc fins que tornem a travessar el torrent de Santa Maria, en un engorjat petit i estret entre roques. El darrer tram del camí està protegit per baranes de fusta.
0.59h. Torrent de Santa Maria, 1.075m. Passem el etit engorjat i aviat abandonem el llit del torrent per la dreta. Rètol: Sant Jeroni. Pugem uns graons i continuem per dins el bosc fins que tornem a travessar el Torrent de Santa Maria al costat d’un petit dic (1.00h, 1.085m).
Anem pujant vall amunt per dins l’alzinar pel camí ample amb pedres o claps de roca. Més amunt el bosc s’obre i el camí remunta un tram de graons. Travessem un reguerot, que és la capçalera de la vall de Santa Maria, pugem un nou tram de graons i arribem a l’ermita.
1.06h. Ermita de Sant Jeroni, 1.140m. Ermita petita d’una nau amb un petit porxo al davant i un altre al cantó esquerre, al peu d’uns xiprers. Està situada molt a prop de la carena. Al NE, un camí cap a la canal de Sant Jeroni (impracticable després dels aiguats del juny del 2000) i cap a l’antena de telecomunicacions.
Continuem cap a l’OSO, entre brolles i retalls d’alzinars. Primer planegem i, més amunt, pugem per un tram cimentat de les vores fins a un revolt sobtat a la dreta (1.165m). El camí gira fins al N i puja fins al costat de l’antic restaurant de Sant Jeroni, del qual ara només veiem al basament.
El deixem a la dreta i comencem a pujar per unes escaletes d’obra. A l’esquerra delt d’una roca hi ha un monòlit amb una placa que diu: <>
Continuem pujant per unes escaletes, força aèries en algun punt, amb una barana de cable, que s’enfilen pels lloms de les roques fins al cim.
1.15h. Com de Sant Jeroni, 1.236m. Cim més alt de Montserrat, situat dalt d’una roca a la punta d’un cingle molt vertical. El cim cimentat és clos per una sòlida barana. Al mig té una taula d’orientació d’acer inoxidable. Gran vista panoràmica; al N, al fons del pla de Bages, la ciutat de Manresa i, a l’horitzó, la Tosa d´Alp i el Puigllançada; al NNE, Sant Vicenç de Castellet, a la ribera del Llobregat i, a l’horitzó les muntanyes de Núria, amb el Puigmal, el Bastiments i el Costabona i, encara més a la dreta, el Canigó; a l’ENE, el Montcau i, al darrere, el Montseny amb el Matagalls, a l’esquerra, i el turó de l’Home, a la dreta. A la dreta del Montcau, veiem el cim de la Mola i, a sota, la serra de l’Obac. A la dreta de la serra de Sant Llorenç del Munt tenim la depressió del Vallès i la serra de Marina, entre el Montnegre i Collserola (ESE) i, asota, la serra de Sant Salvador de les Espases, entre l’antena i el turó del Moro. Darrere el turó del Moro, hi ha els Flautats i la roca de Sant Salvador i la Prenyada; al SE, el torrent de Santa Maria i, al fons, la vall del Llobregat amb el delta i la mar Mediterrània al fons. Més a la dreta, la Gorra Frígia i al fons de tot, algun dia de visibilitat excepcional es pot arribar a veure el puig Major de Mallorca (SSE). Més a la dreta, les muntanyes de l’Ordal; al S, el Penedès cap a la dreta; al SO, a primer terme, els Plecs de Llibre i el Montgròs, i al fons, el Montmell i més a la dreta la mola de Colldejou i el Caro, al fons de tot; a l’OSO, la Tossa de Montbui i, al fons el Montsant; a l’O, els Ecos, a primer terme, i al fons la conca d’Òdena i els altiplans de Calaf, al fons; a l’ONO, la regió d’Agulles, a primer terme, i al fons, l’Anoia i, a sobre, els altiplans de la Segarra i, a l’horitzó, el Montsec. En un dia molt clar podem arribar a veure cap al NO, uns quants cims del Pirineu central: Cotiella, Mont Perdut o l’Aneto; al NNO, el Solsonès i, al fons, el Port del Compte, la serra del Cadí i el Pedraforca i, més a la dreta, la Pica d´Estats i les muntanyes d’Andorra.
Des del cim baixem per les escales força aèries en algun punt (atenció!), amb una barana de cable cap al S. Un cao s’acaba la barana, les escales baixen pel mig de retalls d’alzinar fins a un replà de pedres que deixem a l’esquerra, on hi havia l´antic restaurant Sant Jeroni.
A la dreta deixem un monòlit delt d’una roca amb una barana metàl·lica. Més avall el camí gira sobtadament a l’esquerra (NE) i passem un tram cimentat de les vores. Després planegem fins a l’ermita.
1.22h. Ermita de Sant Jeroni, 1.140m. Des de davant de l’ermita baixem per un camí ample esgraonat. Passem per sota unes alzines grosses i travessem un reguerot de l’incipient torrent de Santa Maria. Baixem un nou tram d’escales i aviat ens fiquem al bosc. El camí es bifurca, passem pel de l’esquerra, més rocós. Anem baixant per l’alzinar pel camí força irregular i rocós, però ample i ben marcat.
1.28h. Torrent de Santa Maria, 1.100m. El travessem pel costat d’un petit dic. Ara baixem per la riba esquerra fins un tros més avall, on el camí ens porta fins al mateix llit baixant per uns graons.
Resseguim el llit del torrent, passem un petit engorjat entre roques i continuem pel camí, ara rocós, més ample i protegit per unes baranes de fusta. Sobre nostre tenim el turó del Moro. El camí segueix endavant, fa una recolzada i s’orienta cap al SE fins que trobem un tram llarg de rampa cimentada que baixa a l’esquerra (ENE) i fa una llaçada.
1.34h. Bifurcació del camí, 1.040m. Deixem a l’esquerra un camí que baixa per unes escaletes. Indicador: Monestir de Montserrat (E); Sant Jeroni (NNE); funicular de Sant Joan, Sant Joan (S).
Deixem el camí de l’esquerra, que baixa al monestir pel pla dels Ocells, i continuem per la rampa cimentada de font (SO). Uns metres més avall travessem un petit pont de fusta sobre un torrentet amb unes marmites a la dreta. Continuem endavant vorejant unes roques. Més endavant, en un collet, veiem els vessants de l’ Aubarda Castellana, a la dreta. Continuem endavant vorejant unes roques. Ben aviat veiem la roca del Cigronet. Més endavant planegem per dins el bosc. Quan en sortim tenim a l’esquerra la roca del Cap de Mort i, al davant, al fons, els Flautats, la roca de Sant Salvador i la Prenyada. A sobre, a la dreta, deixem el Cigronet.
En endavant el bosc és discontinu i ens permet veure la muntanya. Cada vegada veiem més bé, a l’esquerra, el Cavall Bernat.
1.42h. Carena de la serra de les Paparres, 1.025m. Deixem un camí (camí del Pont) a la dreta, al peu d’unes alzines, quan el camí que seguim frega la carena a la nostra dreta.
Continuem planejant pel camí ample. A l’esquerra tenim el Cavall Bernat que sobresurt a la carena. El camí alterna trams per dins el bosc i altres en què travessa lloms de roca on té bona vista sobre la muntanya. El camí és bo i planer i cada vegada passa més a prop de la carena.
1.52h. Mirador, 1.015m. A la dreta del camí. Hi accedim per unes escales. Situat a la carena de la serra de les Paparres, té molt bona vista cap al Bruc; a baix (O), al darrere del poble, el massís de la Fembra Morta i, darrere, una mica a la dreta, Igualada. Sota el Bruc sobresurten del bosc les roques dels Pollegons. Cap al NO, tenim el Montgròs, amb el cim ample i planes, més a la dreta, els Ecos, amb una canal boscosa obliqua, l’Albarda Castellana, el com de Sant Jeroni, el turó del moro i les antenes de telecomunicacions (N), on antigament hi havia l´estació superior de l´aeri de Sant Jeroni.
Continuem enllà i aviat el camí abandona el sector carener i s’inclina al vessant de la dreta per vorejar les grans roques que tenim al davant. Pugem uns graons de pedra. Una barana de fusta protegeix alguns trossos del camí. A l’esquerra tenim una bona perspectiva de la Panxa del Bisbe, la roca de Sant Salvador, a sobre, i la Prenyada, a la dreta. Nous trams d’escales ens porten a un portell obert a les roques, travessem i després continuem camí enllà planejant. Al davant tenim la Gorra Frígia. Travessem una roca per una cornisa tallada a la roca amb una sòlida barana metàl·lica. Deixem uns bancs de pedra, a la dreta, i més endavant travessem un altre portell obert a la roca. Després de travessar-lo, veiem el Trencabarrals sota nostre i, al fons, el santuari. Ara baixem per unes trams graonats, sota la Gorra Frígia.
1.59h. La Gorra Frígia, 1.020m. Travessem la base d’aquesta roca pel camí obert a la roca i protegit per una sòlida barana metàl·lica. Molt bon mirador cap a Sant Benet, que tenim a l’esquerra, i el santuari, més avall. Al fons, Sant Llorenç del Munt i el Montcau i, al darrere, el Montseny.
En una raconada immediata deixem un banc de pedra. Continuem per dins el bosc per sota les roques de Santa Magdalena. Més enllà baixem per dins el bosc uns trams de graons fets amb travesses de ferrocarril.
2.03h. La Gorra Marinera, 990m. Travessem la base d’aquesta roca pel camí tallat a la roca i protegit amb una barana metàl·lica. En aquest tram el camí es cimentat. Tornem a entrar al bosc, baixem uns nous trams de graons de pedra, planegem un tram i arribem a un esperó de la muntanya. Davant tenim l’ermita de Sant Benet (N) i a sobre un conjunt d’agulles; les tres més altes són, d’esquerra a dreta, la Prenyada, la Trompa de l’Elefant i la Mòmia. A l’O, hi veiem la Gorra Frígia, amb una creu al cim. AL fons de la vall de Santa Maria veiem l’Albarda Castellana i els Ecos.
Deixem un camí, a l’esquerra, que baixa a l’O i girem a la dreta fins a l’estació del funicular que tenim al davant.
2.10h. Estació superior del funicular de Sant Joan, 970m. En un replà urbanitzat en un petit coll amb uns bancs de pedra i uns arbres. Plafó d’itineraris. Indicador: Monestir de Montserrat, Collbató (ESE), Sant Joan (O), Sant Jeroni (NNO). Al pis sobre l’estació del funicular hi ha una aula de natura, a la qual s’accedeix per una passarel·la pont, sobre el camí per un hem arribat.
Deixem a la dreta el camí ample que porta a l’ermita de Sant Joan, que veiem al fons.
Prenem el camí que puja cap al SE. Fa una llaçada i arriba a la carena. Si ens girem tenim l’ermita de Sant Joan i l’antic restaurant (O) i, més a la dreta, la miranda de Santa Magdalena i el grup de roques conegudes con les Gorres. Ara continuem cap al SE pel camí pavimentat que planeja entre una vegetació baixa d’alzines i garrics, molt a prop de la carena. Més avall ens inclinem pel vessant esquerre de la carena.
219h. Collet a la carena, 915m. Bona vista sobre Sant Llorenç del Munt (ENE) i el Pirineu (N). Deixem a l’esquerra un corriol que baixa a la bassa de Sant Miquel i continuem a la dreta pel camí ample que fa una ziga-zaga curta i baixa flanquejant el vessant desforestat pels incendis fins al final de la carena, on gira a l’esquerra. La vista és molt oberta cap al Vallès i el Penedès. Al So tenim el Montmell.
2.30h. Pla de Sant Miquel, 845m. Cruïlla de camins en un replà a la carena molt ample i suau. Bona vista sobre el Baix Llobregat. Piló antic de pedra, en el qual llegim: Ermites. Indicador.
Continuem baixant pel camí ample que segueix uns estrats de roca rogenca gresosa, fins arribar a una clotada.
2.33h. Bassa de Sant Miquel. En una clotada, tancada per una barana de troncs. La deiem a l’esquerra i continuem planejant i avall fins a la propera ermita.
2.36h. Ermita de Sant Miquel, 820m. Ermita dalt d’una carena plana, refeta modernament, amb una nau, absis rodó i campanar de cadireta i uns porxos adossats als laterals de l’edificació que ens poden servir d´aixopluc.
Deixem l’ermita a l’esquerra i baixem pel camí molt ample i cimentat que la voreja i es dirigeix cap al santuari que veiem al davant, encara una mica lluny.

2.39h. Trencall a la creu de Sant Miquel, 800m. A la dreta del camí deixem un camí cimentat que baixa, seguint la careneta, fins a la creu, propera (0.02h), que té una gran vista.

Creu de Sant Miquel, 775m. Creu monumental de ferro, penjada dalt d’un esperó de la muntanya voltat per una barana que fa d’aquest lloc un mirador de primer ordre sobre el monestir, una petita part de la muntanya i un sector significatiu de Catalunya.
La creu va ser ofrenada pel cos de portants del Sant Crist d’Igualada, amb motiu del 50è romiatge l’octubre de 1976. Tenim una bona vista sobre el monestir i la basílica. A sobre, en un replà de la muntanya (el pla de la Trinitat), hi veiem dues ermites: Sant Benet, a l’esquerra, adossada a unes roques i entre arbres, i la Trinitat (en ruïnes), a la dreta, on acaben les roques i comença la carena coberta de vegetació. A sobre, algunes roques amb noms prou descriptius que podem associar: les més altes són, d’esquerra a dreta, la Prenyada, la Trompa de l’Elefant i la Mòmia.
També més lluny veiem el pla de Bages (NNO), amb la ciutat de Manresa al mig, Sant Vicenç de Castellet (N) a la riba del Llobregat, que discorre als nostres peus. Tocant a la muntanya, veiem un tros de Monistrol (N). Més lluny, la serra de l’Obac, amb unes roques semblants a les de Montserrat (NE) i Sant Llorenç del Munt. Rellinars, de cases molt blanques, sota uns cingles rogencs i, més a la dreta, el coll Cardús, per on passava l’antic camí ral de Terrassa, travessat ara per la carretera C-58 [BP-1213], darrere, Terrassa, i, a l’horitzó, la serra de Marina. A l’ESE, Olesa, més lluny i una mica a la dreta, Martorell i, a l’horitzó, el delta del Llobregat i el mar. A l’E, i penjada dalt d’una muntanya encinglerada, veurem Sant Salvador de les Espases. Al Pirineu veiem des del Port del compte fins al Canigó.

Reculem la careneta amunt fins al camí que hem deixat.
Continuem pel camí de baixada, cap a una clotada de la muntanya coberta d’un dens alzinar. Deixem quatre pilastres cilíndriques d’un antic porxo i, més enllà, una gran roca a la dreta del camí.
2.49h. Porta de Sant Miquel. La franquegem per un pas de vianants a la dreta de la pilastra, cornada per una escultura de Sant Miquel.
Un tros més avall, a l’esquerra, trobem al capdamunt d’unes escales una escultura de Sant Francesc.
2.51h. Entrada a l’àrea d’acampada, 745m. La deixem a la dreta i continuem baixant per dins el bosc. Deixem a la dreta sota el ca<mí una àrea de pícnic sota les alzines.
Deixem a l’esquerra el camí de l’entrada a la capella de la Soledat, que tenim a sobre, i, més avall, en un replà, el monument a Pau Casals.
Deixem a l’esquerra i a la dreta l’entrada als funiculars de Sant Joan i de la Santa Cova, respectivament. Continuem avall pel camí ample i pavimentat. Indicador: Sant Joan, Santa Cova.
2.56h. Plaça amb unes coníferes i un teix plantats. A l’esquerra tenim l’edifici de les cel·les de l’Abat Oliva i, al davant, les de l’Abat Marcet.
Deixem un carrer, amb uns roures, que baixa a la dreta cap a la carretera i un altre, a l’esquerra, que dóna la volta a l’edifici de l’esquerra.
Entrem a l’antic recinte del santuari per una porta amb uns merlets i pugem pel carrer que passa per sota un pont. Deixem a la dreta l’edifici de la Nostra Senyora.
2.58h. Santuari de la Mare de Déu de Montserrat, 720m. Som davant de la porta de la basílica.
Aigua: Només en trobarem a Montserrat.
Material recomanat: Botes, anorac, capelina, roba d’abric segons el temps, motxilla, cantimplora amb aigua i brúixola. A l’estiu, barret per al sol i protecció solar (factor 50).
Època recomanada: És una excursió per fer durant tot l’any, especialment durant els mesos més suaus de la primavera i la tardor. A l’hivern, pot ser un itinerari fred, pel vent. Durant l’estiu és un itinerari on bat força el sol. De tota manera, com que es manté a força altitud no és especialment calorós.
Consells: Cal advertir que a l’hivern la carena de Sant Joan a Sant Jeroni pot ser molt ventada i, en conseqüència, freda. Tanmateix, cal que porteu roba d’abric adequada a gran contrast de temperatura que hi sol haver entre els racons obacs i els assolellats, sobretot a l’hivern. En dies de vent molt fort aneu amb molta precaució al tram final de Sant Jeroni.
Mapes: Caminant a Montserrat. Mapes, de Ramon Ribera-Mariné, escala 1:7.500, Publicacions de l’Abadia de Montserrat; Montserrat, escala 1:10.000, Editorial Alpina.
Per a una visió en general de les muntanyes de l’entorn, Barcelonès i el seu entorn, escala 1:50.000 Institut Cartogràfic de Catalunya.
Bibliografia: Ramon Ribera-Mariné, Caminant a Montserrat. El massís, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998; Jordi Molas, Montserrat. Guia oficial, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 2000; Maur M. Boix, Què és Montserrat, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, 1999; Josep Nuet Badia i Josep M. Panareda Clopés, Vegetació de Montserrat, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, Barcelona, 1987; Museu de Montserrat. Guia visita, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, Barcelona, 1998; Josep de C. Laplana, Les col·leccions de pintura de l´Abadia de Montserrat, Publicacions de l´Abadia de Montserrat, Barcelona, 1999.

Serveis:
A Montserrat, hi ha els serveis següents: apartaments (cel·les), bar, botiga de queviures i records, canvi de moneda, correus, hotel, llibreria, monestir (web www.abadiademontserrat.net), museu, policia, restaurant i restaurant self-service, servei mèdic, transport públic, zona d’acampada, zones de pícnic. Informació de Montserrat i central de reserves. 93 877 77 01.

Publicat a General, Rutes Etiquetat amb: , , ,

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*